Festa de Moros i Cristians 2006

Aquest any la Festa de Moros i Cristians ha arribat a la maduresa pròpia d’una festa consolidada. Els membres de les comparses mores i cristianes han desfilat per onzena vegada pels carrers de la ciutat i han lluït les seves millors gales davant la mirada d’un nombrós públic que es concentrava al llarg de tot el recorregut.
La Festa ha començat a les 11 del matí amb la desfilada infantil que, partint de l’edifici del Roser, ha baixat fins la plaça Sant Joan, seguint els compassos de les diferents associacions musicals acompanyants. Un cop allí, totes les bandes de música han estat presentades i han interpretat alhora la marxa “Pepe el Moro “. A continuació, s’ha donat a conèixer el nom de la banda guanyadora d’aquest any, guardó que ha recaigut en l’Associació Musical Ciutat de Benicarló, que ha interpretat Reydar- 1989 de Miguel Ángel Sarrió.
Després, totes les comparses s’han dirigit cap al Palau de Vidre, on s’ha compartit un dinar amb totes les bandes convidades. 
A dos quarts de sis de la tarda, des de la Porta del Lleó de la Seu Vella, les comparses mores i cristianes, amb els seus vestits de gala han anat desfilant. Encapçalats pels Al.leridís, posseïdors de la capitania mora i de la ciutat de Lleida fins avui, les altres dos comparses mores ( Musa i Banu-Hud ) han seguit desfilant, al compàs dels diferents grups i associacions musicals, que s’intercalàven entre les filades d’homes i dones.
Darrere els sarraïns, les comparses cristianes han fet la seva aparició. Guiades pels Pallaresos, els Urgellens i els Anglesola, han marcat el pas entre banda i banda de música, desfilant en filades de cristianes i cristians.
Cap al tard, a les muralles de la plaça de la Sardana de la Seu Vella, els moros i cristians s’han enfrontat per obtenir el control de la ciutat. La Batalla s’ha iniciat a les 21.00h amb un espectacle músicoteatral i ha donat pas a la dura confrontació, que ha finalitzat amb la mort del capità moro Muhammed Ibn Lup Al.leridí-Almudèfar sota l’espasa del comte cristià Arnau Mir I de Pallars.
Madina Larida torna a ser dominada pels cristians, almenys fins l’any vinent.