Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
LA FESTA
Lleida és la ciutat on s’han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.
Les visites a la ciutat per part d’Alfons el Magnànim, el 1458, o d’Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. Durant els segles XVII i XVIII la Festa de Moros i Cristians de Lleida viu el seu màxim esplendor tot i que, a partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música.
Les Músiques de la Festa
Els bàndols Moro i Cristià desfilen sota els compassos diferenciats de les respectives Marxes Mores i Cristianes, el Mestre Escartín ha composat especialment per la Festa de Moros i Cristians de Lleida dues Marxes així com l’himne de l’Associació
Poc a poc hem anat incrementant el catàleg de peces musicals dedicades a la nostra Festa, la darrera d’elles correspon a la marxa mora Iris Banu-Hud, dedicada a la capitania mora del 25 aniversari de la Festa i obra d’en Miguel Castro Santafé, compositor i membre de la Banda Municipal de Lleida
Marxa Cristiana “La Llegenda dels Anglesola”, obra d’en Miguel Castro Santafé , interpretada per la Banda Simfònica del Conservatori de Lleida i Girona.
Els càrrecs de la Festa
Les sis comparses de la Festa es divideixen en 3 comparses “mores” i tres “cristianes”.
Al davant de cada comparsa trobem el cap de la mateixa, anomenat “Baró” per als cristians i “Xeic” per als moros, i l’encarregat de duu l’estandard, “Penó” per als cristians i “Alam” per als moros.
Així mateix les 3 comparses de cada bàndol estan agrupades sota el comandament d’un cap únic, “Caid” per als moros i “Compte” (o “Capità”) per als cristians, i sota un portaestandard també comú, “Raia” en el cas dels moros i “Abanderat” en el dels cristians
[add_posts category=carrecs show=1 h=1 full=true]
Com ja hem dit anteriorment, aquesta celebració es viu durant tot l’any i, a part de la desfilada i posterior batalla, s’organitzen altres trobades de caire social per dinamitzar l’activitat del col·lectiu. L’Inici de temporada, Mig Any Fester, presentació de nous socis… qualsevol excusa és bona per viure la Festa.
El triomf, la derrota
Agafant com a escenari el nucli antic de la ciutat i les seves principals vies, la celebració s’estructura en tres parts:
• Entrada infantil i presentació de bandes: els membres infantils de la Festa comencen la desfilada i, tot seguit, es presenten les bandes de música.
• L’Entrada: les tropes mores i cristianes desfilen per la ciutat mostrant el seu màxim esplendor.
• Els Parlaments i la Batalla: el caïd moro i el comte o comtessa cristians comencen un enfrontament verbal en que tots dos exigeixen la retirada de l’altre bàndol. La disputa, sempre en to humorístic, desencadena una fervorosa batalla per la possessió de la ciutat de Lleida.
Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida és l’alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes.
Amics de la festa
També es pot col·laborar amb l’Associació com Amic de la Festa. Els amics de la festa poden participar en totes les activitats de l’Associació (dinars, festes, concerts…) en les mateixes condicions que els socis.
Per aquesta fórmula de col·laboració hi ha una quota fixa anual per persones físiques i una altra per les empreses.