Les tropes cristianes, encapçalades per Elisenda d’Anglesola, van reconquerir ahir Lleida, ocupada des de fa un any pels sarraïns i sota el comanament del Caid Almudèfar, després d’una batalla que es va lliurar, com és habitual, cap al tard a la Seu Vella.
La batalla va posar fi a la tretzena edició de la Festa de Moros i Cristians de Lleida que va començar puntualment a les 11.00h. a l’edifici del Roser, des d’on les comparses van desfilar, acompanyades de les 6 bandes de música que participaven en el concurs, fins arribar a la plaça Sant Joan. Al final de les interpretacions, els guanyadors del concurs de bandes de la Festa de Moros i Cristians de 2008 van ser pel bàndol moro l’Agrupació Musical Ciutat de Benicarló, dirigida per en Pablo Anglés, que va interpretar “Al Hamar” de Ricardo Dorado. Pel bàndol cristiàla va vèncer la Unió Musical San Diego de Llocnou d’En Fenollet que té per mestre a n’Elies Aibar i que va interpretar “Gloria de Pedro y Francés”
El moment més emotiu de la presentació de bandes posterior a la desfilada infantil es va viure quan la Capitana Cristiana i el Caid Moro d’aquest any van lliurar la insignia d’or i brillants de la Festa a Jaume Aluja, expresident de l’Associació que ha dirigit la Festa durant els seus primers dotze anys.
Per la tarda, la festa va continuar des de la Porta del Lleó de la Seu Vella, lloc de reunió de totes les comparses i des d’on es va iniciar la desfilada de gala. Després, al vespre, la plaça de la Sardana de la Seu Vella va ser l’escenari de la Batalla entre Elisenda i Almudèfar que va finalitzar amb victòria cristiana.
La Batalla
El joc amorós entre Almudèfar i Elisenda d’Anglesola, que finalment va acabar en enfrontament, va ser protagonista de la batalla, en un diàleg que va córrer a càrrec de l’escriptora Marta Alòs.
Malgrat la lluita entre ambdós personatges i la victòria final de la Comtessa Cristiana, les alabances a la bellesa de l’adversari van ser constants en els versos de la batalla d’aquest any. Així, la líder cristiana en veure al seu rival va exclamar: ” Però qui deu ser aquest noi tan bell, més alt que un campanar i més gran que un armari de tres cossos!”. Per la seva banda, el Caid Moro tot i defensar l’assentament lleidatà, no passa per alt la bellesa de la cristiana. “I quina nit més formosa, no us sembla donzella?… I dic bella donzella perquè fa una flaire que enamora”, diu Almudèfar. Tot i l’atracció del dos líders però, els contrincants van acabar per plantejar la batalla que va finalitzar amb el triomf de les hosts cristianes. El Caid Almudèfar es va rendir a la Comtessa Elisenda d’Anglesola sense oposar massa resistència i li va lliurar Madina Larida amb aquestes paraules: “Em rendeixo, que quan les dónes posen la banya, ens donen canya”.
Ilerda viurà un any sota domini cristià. Al maig del 2009 però, la ciutat reviurà l’enfrontament entre els dos bàndols i la Seu Vella tornarà a ser el millor escenari i el millor camp de batalla.
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.