Els moros conquereixen Lleida

Les tropes mores, sota el comanament dels Musa i liderades per la Saïda van conquerir, de forma simbòlica, la ciutat de Lleida, que fins ahir estava dominada per les comparses cristianes, abanderades aquest any pels Urgellencs amb Arsenda de Cabrera al Capdavant.

Com ja és tradicional, la Festa de Moros i Cristians de Lleida va reunir un nombrós públic durant les desfilades de matí i tarda i també durant la batalla a la Seu Vella i és que, de fet, la festa ja s’ha convertit en una de les propostes més multitudinàries de la Festa Major.

La Festa va començar pel matí amb la desfilada infantil, que tenint el Roser com a punt de partida, va baixar pel carrer Cavallers fins arribar, cap al migdia, a la plaça de Sant Joan de Lleida. Cada comparsa estava acompanyada per una banda, que a més, participava en un concurs que per tercer any consecutiu va lliurar el premi a l’Agrupació Musical Ciutat de Benicarló. Quan les comparses van arribar a la plaça Sant Joan, les bandes de música van interpretar Rosabel, una peça composada pel lleidatà Francesc Escartín. 

Per la tarda, els moros i els cristians lleidatans, vestits de gala, es van concentrar a la porta del Lleó de la Seu Vella. Aquest va ser el punt de partida de l’espectacular desfilada que va baixar des del turó per culminar a l’Arc del Pont i on els càrrecs de les comparses van lluir els nous vestits de protocol, una indumentària que es va presentar durant el mig any fester.

A la desfilada de gala, les tropes cristianes van fer un recorregut amb tota la indumentària d’un exèrcit en moviment amb l’objectiu d’instar a la ciutadania a defensar la ciutat. Entre d’altres elements, les hosts dirigides pels Urgellencs van mostrar un trabuquet, una catapulta de contrapès, a més de tots els símbols heràldics dels Anglesola, els Pallaresos i els Urgellencs. En aquesta desfilada, les tropes mores liderades pels Musa van avançar amb tots els elements característics d’una madina àrab, una ciutat andalusí.

La festa es va desplaçar a última hora de la tarda a la Seu Vella, on es va celebrar la tradicional Batalla, que en aquesta ocasió va donar la victòria a les comparses mores. L’escenificació de la Batalla, aquest any a càrrec de la companyia Alea Teatre, va comptar amb una posada en escena molt dinàmica que va incloure nous espais, com el pont llevadís. En principi es va representar una ciutat en festa, que posteriorment va ser atacada per les comparses mores dels Musa, els Al·leridís i els Banu-Hud. En el parlament de la Batalla, la capitana dels Musa va proposar a la seva homòloga cristiana decidir el futur de la ciutat a través d’una consulta electoral, fent referència al moment electoral que estem vivint. Després de barallar la idea i de sopesar els pros i els contres van decidir deixar aquesta idea per a properes generacions. Finalment, va començar la batalla que va donar la victòria als Musa.

Madina Larina viurà un any sota el domini dels sarraïns. L’any vinent, la lluita pel domini de la ciutat es reviurà un altre cop. Els cristians entraran a Lleida per reconquerir-la. De moment però, els Musa, els Banu-Hud i els Al·leridís tenen el privilegi de gaudir de la ciutat durant tot un any.