El Pregó inicia el compte enrere per la Festa

Pactar i, sobretot, parlar, és la millor manera d’arribar a acords. Així ho va manifestar el rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, en el seu pregó de la Festa de Moros i Cristians que es va celebrar ahir a la tarda a la Seu Vella. Viñas va dir que la cultura no és pot imposar per la força i que la utilització de la religió com a eina de manipulació del poble i, per tant, els fonamentalismes produeixen uns efectes negatius en les totes les societats. En aquest sentit va alabar la Festa de Moros i Cristians com a exemple d’enteniment i convivència, ja que cada any es produeix una alternança en la victòria en la batalla. El rector de la UdL va parlar també de la cultura catalana que, tot i ser pròpia, és el resultat de la integració de moltes cutures que han passat per aquesta terra. I és que Viñas no va voler deixar de banda en el seu pregó l’enriquiment cultural que ha suposat, per exemple, el pas dels àrabs per la ciutat en camps com l’enginyeria del reg i la medicina, i va esmentar, també, com els coneixements d’aquest poble es van transmetre als pobles que van venir després. Viñas va analitzar, entre altres coses, el paper de la Universitat de Lleida, des de la seva creació, i va fer un breu recorregut històric d’aquesta institució i la influència que ha tingut en tota la societat catalana. Finalment, el pregoner de la Festa d’enguany va voler matitzar les lliçons que dóna la història de les què cal aprendre i no va deixar de parlar de l’actual crisi dient que, històricament, s’han viscut moments pitxors i que ara “tenim més mitjans que mai, més oportunitats que mai: comunicacions, infraestructures, universitat, centres de recerca, parc científic i tecnologic. Les hem de saber aprofitar”.


El pregó ha donat pas al concert de la Banda Municipal de Lleida que, sota la direcció d’Amadeu Urrea, ha interpretat peces de diferents estils començant amb la Simfonia del Nou Món d’Antonín Dvorak, seguint amb les marxes d’Antoni Serra (marxa mora “Madina Larida” i marxa cristiana “Gardeny templer”), la peça de Nino Rota “Romeo i Julieta, “Cervantes” de Ferrer Ferran, “Allò que el vent s’endugué” de Max Steiner i tres peces de l’Òpera Carmen de Bizet: “Les Toréadors”, “Prèlude” i “Chanson du Toréador”