- Introducció
Atenent que tota persona té dret a ser tractada amb dignitat i respecte, concloem que tota conducta, actuació o expressió que produeixi o sigui causant del que anomenem i definim com: assetjament sexual, assetjament per raó de sexe, està atemptant greument contra la dignitat, la integritat i el respecte de les persones, així com contra el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones..
Per aquest motiu, aquest protocol ajunta les tres tipologies de mesures establertes en l’apartat 7 de l’Annex del RD 901/2020, de 13 d’octubre.
1. Mesures preventives, amb declaració de principis, definició de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i gènere, i identificació de conductes que poguessin ser constitutives d’assetjament.
2. Mesures proactives o procedimentals d’actuació enfront l’assetjament, per a canalitzar les queixes o denúncies que poguessin produir-se, així com les mesures cautelars o correctives aplicables.
3. Identificació de mesures reactives davant l’assetjament i règim disciplinari d’aplicació.
- Context conceptual
Violència masclista
Segons la llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, es defineix quin és el seu marc conceptual en l’article 3 de la llei. Entenem doncs per violència masclista:
– La violació dels drets humans a través de la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
En el seu article 5 de la mateixa llei es defineix assetjament per raó de sexe i assetjament sexual com:
Assetjament per raó de sexe:
- Consisteix en qualsevol comportament no desitjat, verbal o físic, relacionat amb el sexe o gènere de la dona, realitzat amb el propòsit o efecte d’atemptar contra la dignitat o la indemnitat de les dones pel fet d’ésser-ho, creant un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que dificulti llur ocupació de funcions i accés a càrrecs directius, en equitat amb els homes.
Assetjament sexual:
- Consisteix en qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat i la llibertat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
En aquest sentit entenem doncs que es tracten de comportaments que:
- La persona que els rep no els vols o la fan sentir incomoda.
- Que hi ha un exercici de poder d’indole sexual, vexatori i/o discriminatori.
- Que tenen com a finalitat, anar contra la dignitat de qui n’és objecte o generar-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
- Referències legals
Normativa catalana
– LLEI 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
– Articles 15.2 i 40.7 i 8 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
– Resolució 243/VI del Parlament de Catalunya, d’11 d’octubre de 2000, de defensa de la no-discriminació per motiu d’opció sexual.
– Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
Normativa espanyola
- Articles 1.1, 9.2, 14, 18.1, 35.1 i 53.2 de la Constitució espanyola.
- Articles 172, 184 i 316-318 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.
- Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Normativa europea
- Carta europea per a la igualtat entre homes i dones en la vida local.
- Codi de conducta europeu 1992; tot i no ser vinculant, tracta l’assetjament sexual com un problema de discriminació per raó de sexe.
- Àmbit d’aplicació del protocol
Aquest protocol és aplicable a totes les persones sòcies de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, als i les membres de les comissions i la seva directiva, com també, a totes les persones assistents a qualsevol de les activitats que organitzi o col·labori amb l’Associació
- Objectius
Hi ha dos objectius principals en aquest protocol.
- Primer objectiu, basat en la prevenció, conscienciació, formació i difusió.
- Segon objectiu, la creació d’un protocol per poder aplicar i resoldre les situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe que poden sorgir dins els espais i les activitats que organitzi i/o col·labori l’Associació.
Per aquest motiu es durà a terme:
– La creació d’una comissió.
– La realització d’un pla de formació i difusió.
– L’elaboració d’un protocol d’actuació i resolució.
– Generar les eines necessàries per crear i fer efectius els canals de comunicació i dinàmiques segures.
– Una diagnosi del protocol per poder rectificar o incorporar les necessitats que es creguin oportunes.
– L’obertura d’expedients interns disciplinaris a l’agressor/agressora poden derivar en l’expulsió de la persona agressora de la entitat, si es sòcia s’aplicarà la baixa, a la vegada que, si està en disposició d’un càrrec o esta dins la direcció/junta de l’entitat se la cessarà del seu càrrec així com, de les funcions que derivin del mateix càrrec cessat.
Si és una persona externa se li negarà l’entrada a l’espai físic dins l’entitat o de qualsevol activitat on l’Associació organitzi o col·labori.
- Primer Objectiu
Prevenció, conscienciació, formació i difusió
Per tal de poder prevenir situacions que atemptin contra la dignitat de les persones és necessària una formació i conscienciació. Per aquest motiu creiem necessària i obligatòria la formació per a totes aquelles persones que pertanyin a la junta.
Els i les sòcies que vulguin, poden tenir accés a les formacions.
Defensem doncs, que l’educació i la formació és una eina clau per garantir la conscienciació i la prevenció, així mateix, és generaran els canals de comunicació i difusió pertinents perquè els i les sòcies puguin estar informats.
- Segon Objectiu
Creació d’un protocol per poder aplicar i resoldre les situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe que poden sorgir dins els espais i les activitats que organitzi i/o col·labori l’Associació.
Per això establim una sèrie de principis i garanties
El procediment ha de ser efectiu, transparent i ha d’oferir garanties d’equitat i credibilitat, tanmateix s’ha de garantir la intimitat, la confidencialitat i la dignitat de les persones afectades.
Amb aquest objectiu, es protegirà la supervivent generant espais segurs i de salut des de el punt de vista de tots aquelles activitats, tallers o conferencies que ofereixi l’Associació, sigui a nivell d’organització o de col·laboració. Per aquesta raó, s’intervindrà per a establir les mesures cautelars que es considerin més adequades, tenint en compte les possibles conseqüències tant físiques com psicològiques que es derivin d’aquesta situació i atenent les circumstàncies de les persones agredides.
La persona que presenta una queixa o denúncia té el dret a:
- Tenir garanties que aquesta queixa o denúncia es gestiona de forma diligent.
- Garantir que no és troba sola en tot el procés si la persona agredida així ho vol.
- Rebre tota la informació de les vies que hi ha tan judicials i administratives com penals.
- Rebre informació de l’evolució de la denúncia interna.
- Rebre informació de les accions i intervencions que és realitzaran.
- Rebre un tractament just i equitatiu.
La persona acusada d’assetjament sexual té dret a:
- Estar informada de la queixa o denúncia.
- Poder exposar el seu relat i ser escoltada.
- Rebre informació de l’evolució de la denúncia interna, així com de les accions i intervencions que és realitzaran.
- Rebre un tractament just i equitatiu.
- Creació d’una comissió
La comissió haurà d’estar formada per persones sòcies de l’Associació amb formació tècnica i/o legal sobre aquest àmbit. Hi ha d’haver un mínim de 3 i un màxim de 5 membres[1].
- Funcions de la comissió
La comissió te com objectiu resoldre en el termini més curt possible els expedients relacionats amb l’assetjament sexual, per raó de sexe.
La comissió ha de tenir clar el seu objectiu i la seva finalitat, així com, saber el seu marge d’intervenció, per aquest motiu, si es detecta qualsevol acció o comportament susceptible de ser un delicte penal s’ha de derivar als circuits judicials corresponents, si la persona assetjada així ho vol, i obrir un expedient regulador i/o disciplinari intern.
La comissió ha de garantir el següents principis:
Principi d’igualtat, Principi de no discriminació, Principi de confidencialitat i de respecte, Principi de celeritat i diligència, Dret a la informació i dret a què durant el procés no hi hagi una revictimització de la persona assetjada sexualment o discriminada per raó de sexe.
Per tant, tot el procediment d’intervenció garanteix:
- Que durant totes les etapes del procediment la intimitat, anonimat i la dignitat de les persones afectades quedi garantida.
- Tota la informació i entrevistes recopilades per la comissió seran tractades amb caràcter confidencial i anònim.
- Totes les persones afectades durant el procés tenen el dret a la informació, per la qual cosa se’ls ha d’informar sobre el procediment, els seus drets i deures, quina fase s’està desenvolupant, a la vegada a les persones implicades se’ls haurà d’informar de la resolució i les accions correctives preses.
- La comissió ha de garantir un acompanyament amb persones formades si així ho demanen les persones implicades.
- La comissió ha de garantir un tractament just i imparcial per a totes les persones afectades.
- Cap persona afectada o implicada no ha de patir represàlies per la participació en el procés de comunicació o denúncia d’una situació d’assetjament.
- Totes les persones citades en el transcurs del procediment tenen el deure de prestar la seva col·laboració i el deure de ser sinceres en tot el procés.
- Àmbit d’aplicació de la comissió
Tots els expedients que siguin de caire administratiu, judicial i penal s’hauran de derivar per les vies oportunes, sempre i quan la persona assetjada ho vulgui i no sigui menor d’edat, en cas que la persona assetjada sigui menor d’edat l’expedient haurà d’anar per les vies legals que correspongui. Així mateix, la comissió haurà de tenir present els diferents rols i responsabilitats corresponent de les persones implicades, per tant, les relacions d’abús o assetjament sexual es poden donar tant de forma vertical com horitzontal, i obrir expedint regulador i/o disciplinari, si li correspon, tenint present les diferents jerarquies de poder i responsabilitats que s’ocupa dins l’entitat[2].
- Fases del procediment
El procediment per a situacions i/o comportaments que s’incloguin dins l’assetjament sexual seran els següents:
a. Fase d’informació i assessorament.
b. Fase de denúncia.
c. Fase d’abordatge i investigació.
d. Fase d’intervenció i resolució.
- Fase d’informació i assessorament
Aquesta fase del procediment s’inicia amb la notificació sigui de la persona assetjada o de terceres persones que creguin que s’està produint un cas d’assetjament i/o abús de poder.
S’ha de garantir la confidencialitat de totes les persones implicades. Així mateix, la comissió ha de vetllar per generar espais segurs on les persones puguin notificar, informar o expressar allò vivencial o han vist com una acció o comportament denigrant, hostil, de xantatge, etc. d’indole sexual i/o d’abús de poder. I no tinguin por a ser menyspreades, menystingudes o que puguin estar sotmeses a represàlies per la seva participació en el procés d’informació, assessorament i/o denúncia.
L’objectiu d’aquesta fase és informar, això vol dir, que la persona denunciant ha d’estar informada de totes les vies que té tan judicial, administratives com penals i els seus drets, així mateix, i si la persona assetjada així ho considera, hi ha d’haver un acompanyament, al mateix temps, preparar la fase de denuncia.
- Canals pels quals la persona assetjada o terceres persones poden notificar o demanar assessorament
Els canals de comunicació i informació han de tenir en compte totes les situacions vitals i territorials de les persones; per tant, els canals poden ser presencials però, també, mitjançant correu postal, correu electrònic, missatgeria instantània, o qualsevol altre suport digital.
La informació rebuda s’ha de presentar immediatament davant de la comissió perquè aquesta pugui obrir les diferents fases d’abordatge, intervenció i resolució.
Quan la comissió rebi la informació i es posi amb contacte, tan per escrit i/o telemàtica o presencialment[3], amb la persona que estigui vivint o hagi viscut una situació d’assetjament s’obriran les següents vies:
- Si la persona assetjada vol presentar denúncia però la por o qualsevol altra emoció negativa li fos un impediment per fer-la, la comissió pot personar-se com a causa en una denuncia externa, si així ho vol la persona afectada, garantint l’acompanyament, a la vegada que s’obrirà un expedient intern d’investigació.
- Si la persona assetjada no vol presentar denúncia, la comissió ha de garantir que la situació o l’acció no prescriu i que, en el moment que la persona es trobi preparada, l’expedient és tornarà a reobrir, així mateix, hi haurà un seguiment de l’expedient durant un temps prudencial (màxim d’un anys) fins que es pugui tancar, si no hi ha indicis d’assetjament sexual.
- Denúncia
- Denúncia externa
Seguirà les vies judicials i els seus processos propis, tot i així, la comissió, si la persona assetjada ho vol, farà un acompanyament, a més s’obrirà un expedient disciplinari intern.
- Denúncia interna
La denúncia interna la pot presentar la persona assetjada i/o les persones que creguin que han vist o detectat una situació d’assetjament i/o abús de poder. Aquesta denúncia pot ser directa o es pot fer de forma anònima.
Pel que fa a la denúncia, aquesta ha d’exposar els fets, així com les persones implicades, per tal que la comissió obri la fase d’investigació.
Hi haurà un període màxim de 30 dies per donar resposta.
- Investigació
La fase d’investigació s’inicia a partir de la recepció de la denúncia.
L’objectiu de la fase és investigar i recollir informació exhaustiva dels fets per tal d’emetre un informe final de conclusions i l’anàlisi dels fets investigats.
Un cop rebuda la denúncia, la comissió ha d’elaborar un pla d’abordatge tenint en compte les individualitats, les particularitats i les excepcions de cadascun dels casos que es rebin.
En cas que la denúncia es rebi de forma anònima i/o d’un tercer i es detecti indicis d’actuacions i/o accions delictives penals, s’ha de preguntar a la persona assetjada com es vol que s’abordi; per tant tornaríem a la fase de comunicació i assessorament legal.
Aquest pla d’abordatge s’ha de fer en un màxim de 30 dies.
El període d’investigació ha de dur-se a terme com a màxim en un any.
- Resolució
En aquesta fase es prenen les mesures d’actuació necessàries
D’aquesta manera, hi ha diferents tipus de resolució de l’expedient:
• Si hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament sexual, independentment de les mesures judicials que es prenguin hi haurà un expedient intern disciplinari.
• Si hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament sexual però la persona assetjada no creu estar preparada per tirar endavant la denúncia, es deixarà clar i de forma evident que no hi ha prescripció i que l’expedient es pot tornar a reobrir en el moment que la persona assetjada se senti empoderada per dur-la a terme.
• Si no hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament i la persona denunciant així ho considera oportú, s’arxivarà la denúncia.
Tanmateix, les declaracions, denúncies o al·legacions de tercers que es demostri que s’han fet de forma dolosa, amb mala fe o amb una clara intencionalitat de fer mal seran constitutives d’accions disciplinàries internes quedant garantides les accions que en el seu dret els hi poguessin correspondre.
- Seguiment, revisió i publicitat
- Seguiment de l’aplicació
El seguiment de l’aplicació del protocol s’assigna a una comissió formada. La seva funció és informar, analitzar i avaluar, així com vetllar perquè la persona assetjada, si així ho vol, rebi suport i acompanyament.
- Revisió
Aquest protocol es podrà revisar i modificar sempre que del seu funcionament se’n derivin necessitat detectades i/o canvis legals o jurídics.
Per això s’ha de fer una diagnosi cada cert temps ( mínim cada dos anys màxim cada quatre anys) per poder detectar necessitats i millores.
- Publicitat
És necessari la publicitat, la difusió i el compliment d’aquest protocol dins de tots els espais de l’entitat.
Annex 1
Que passa s’hi els afectats son les persones de la comissió?
En aquest cas la persona implicada de la comissió serà apartada del cas concret i serà substituïda per un altra persona o depenen de la implicació es generarà una comissió externa per fer el seguiment d’aquest cas.
• Si hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament sexual, independentment de les mesures judicials que es prenguin hi haurà un expedient intern disciplinari i la persona que pertany a la comissió serà cessada del seu lloc.
• Si no hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament, la persona denunciada no tindrà cap expedient intern disciplinari i podrà continuar dins la comissió.
Què passa s’hi els afectats son les persones de la directiva/junta i o el president/a?
En aquest cas es generarà una investigació externa, es a dir, es traspassarà la informació a agents formats i externs a la entitat i que no estiguin relacionats amb ella
• Si hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament sexual, independentment de les mesures judicials que es prenguin hi haurà un expedient intern disciplinari i la persona que pertany a la directiva/junta serà cessada del seu lloc i càrrec, així com, si la seva funció era la de president/a també serà cessat/da.
• Si no hi ha evidències de l’existència d’una situació d’assetjament, la persona denunciada no tindrà cap expedient intern disciplinari.