Montserrat Parra exalta la funció social i integradora de la Festa de Moros i Cristians

La tinent d’alcalde de la Paeria i pregonera de la XVIII Festa de Moros i Cristians de Lleida, Montserrat Parra, ha exaltat el valor de la integració i la funció socialitzadora que caracteritza la Festa de Moros i Cristians de Lleida i ho ha fet dins del pregó que ha pronunciat aquest matí al Castell del Rei-Suda. Parra ha destacat la importància de la singularitat de la celebració lleidatana que ha sabut adaptar-se al context històric actual de manera que es reparteix l’alternança en la victòria i la derrota, una singularitat que comporta que cada any guanyi un bàndol diferent aconseguint, d’aquesta manera, que la festa lleidatana sigui única dins de les totes les festes de moros i cristians que se celebren arreu del món. I és que, segons Parra, “les festes han d’evolucionar i adaptar-se als temps que corren, com ho fa any rere any la Festa de Moros i Cristians de Lleida”. En aquest sentit, la tinent d’alcalde ha ressaltat el caràcter obert de la celebració on hi ha cabuda tant pels lleidatans com pels immigrants que, per cert, s’integren cada cop més a participar a la festa d’una forma activa. Parra ha definit la festa com “exemple de participació ciutadana i d’associacionisme transformat en convivència”.

Montserrat Parra ha lloat també la gestió de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians que treballa perquè la festa estigui present a la ciutat durant tot l’any. Així, a més dels dos dies de festa gran que es viuran els propers 18 i 19 de maig, la regidora ha volgut esmentar que l’Associació organitza altres actes com el Mig Any Fester, el traspàs de capitanies, les noces reials o el mateix pregó-concert, per mantenir viva la festa. Tot això completat amb les múltiples sortides que s’organitzen per donar a conèixer la celebració, especialment fora de les terres lleidatanes.

La pregonera d’enguany ha triat com a eix vertebrador del seu pregó l’origen i evolució històrica de les festes tradicionals arreu del món, començant per les festes paganes fins arribar a la cristianització de les celebracions. Parra ha parlat de com aquestes manifestacions populars reflexen des de fets històrics passats fins a reivindicacions presents o futures. El seu discurs ha volgut destacar el valor d’aquestes celebracions on la transgressió de les normes i la teatralització eren utilitzades habitualment per tal de transmetre fets històrics, com és el cas de la festa de moros i cristians de Lleida. Un fet que va canviar a partir del segle XVI quan l’església va començar a ser menys tolerant amb aquestes celebracions.

La tinent d’alcalde ha començat el seu pregó recordant com fa divuit anys va sentir a parlar per primer cop d’un projecte de recuperació de la festa de moros i cristians de Lleida de manera casual quan va coincidir amb en Jaume Aluja, expresident de l’Associació de la Festa, en una emissora de ràdio local. “Aquell projecte de recuperació d’una celebració que alhora pretenia dinamitzar el Centre Històric ha esdevingut”, ha dit Parra, “una festa forta, potent i que creix any rere any en totes direccions”.

Després del pregó la banda de carrer Ilerband, dirigida per Joan Pere Roselló, ha deleitat els assistents amb onze peces musicals entre les què hi havia marxes mores i cristianes, pasdobles, boleros i bandes sonores de pel·lícules. El concert ha finalitzat amb l’himne de Moros i Cristians, símbol de l’associació lleidatana, escrit pel mestre Francisco Escartín.