Mig centenar de festers es van desplaçar ahir fins a Rialp per inaugurar una exposició de la Festa de Moros i Cristians de Lleida a l’Ajuntament de la localitat pallaresa. Vestits de protocol, armes mores i cristianes i fotografies de la festa són els principals objectes que es podran visitar a la Casa Consistorial de Rialp durant les properes setmanes. Les visites es podran realitzar els caps de setmana i els dies feiners, prèvia reserva.

Aquesta activitat de promoció coincideix amb la capitania pallaresa del bàndol cristià, càrrec que obstenta Jordi Branchadell, que pren el nom de Comte Hug Roger III del Pallars. Pel bàndol moro, el nou Caid és ferran Suñé i pertany a la comparsa dels Al·leridís.

Lleida és la ciutat on s’han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Les visites a la ciutat per part d’Alfons el Magnànim, el 1458, o d’Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. Durant els segles XVII i XVIII la Festa de Moros i Cristians de Lleida viu el seu màxim esplendor tot i que, a partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música.