Adeu a l’amic Josep Pernau, pregoner 1997 de

La ciutat de Barcelona va despedir ahir 14 de novembre, a l’edat de 80 anys, el periodista lleidatà Josep Pernau. Pernau, qui fou pregoner dels Moros i Cristians de Lleida l’any 1997, lloà en la seva columna “Opus Mei” d’El Periódico el caràcter conciliador de la festa on destacava “…con el acierto que los de la media luna se alternen en la victoria… El festejo de Lleida es sabiamente equitativo”.

Així doncs, els Moros i Cristians de Lleida diem adéu al qui va ser cofundador del Grup Democràtic de Periodistes i durant la transició fou president de l’antiga Associació de Premsa de Barcelona. Exdegà del Col·legi de Periodistes (1991-1997), expresident de la Federació de les Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i exdirector del Diari de Barcelona, també va treballar a Tele/eXpres, Mundo Diario, El Correo Catalán i El Periódico de Catalunya, on mantingué la seva columna diària, després que al mes de maig de 2001 va jubilar-se amb 71 anys.

Pernau també va ser promotor del Codi Deontològic dels periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya. Fou autor dels llibres Historia Mundial des de 1939, Diari de la Caiguda de Barcelona i del programa de televisió Los Niños del 36 i obtingué els premis Ortega i Gasset i el Ciutat de Barcelona (1991) de Periodisme i el Premi Josep Maria Lladó a la Llibertat d’Expressió (2002).

El 2004 va publicar les seves memòries, Memòries. D’Arbeca a l’Opus Mei,[3] on narra la seva infantesa i joventut a Lleida i Arbeca, seves vivències de la Guerra Civil i de com va viure la mort del seu pare durant els Bombardejos de Lleida, el seu inici com a periodista i la premsa escrita, els viatges que va fer pel món i el seu pas per diverses publicacions.

El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme.